La síndrome de fronteres és una mena de “malaltia”, un distorsionador psíquic que no està catalogat com a tal, com ara l’agorafòbia, o la depressió. El llibre “petit calendari de fronteres” de Gazi Kaplani ens parla d’aquesta malaltia. Editat l’any 2006 a Grècia, traduït pel mateix autor a l’albanès, aquest llibre revela realitats amagades, un seguit d´ “efectes col·laterals” del fenomen migratori, que sorprenen per la seva senzillesa. “No només jo, sinó molta gent pateixen el síndrome de fronteres. Els que mai no han anhelat creuar-ne una, o mai no s’han sentit rebutjats per alguna frontera, difícilment ens entendran… La meva relació problemàtica amb les fronteres comença molt aviat. Des de molt petit. Perquè sovint, si pateixes el síndrome de fronteres o no, depèn en gran part de la sort. Depèn d’on has nascut. Jo he nascut a Albània.”
Un llibre excel·lent, que narra amb dues veus intercalades, històries sobre fronteres de tots tipus. La frontera de l’absolutisme, de la fugida, de la culpabilitat, les fronteres de l’amor, de l’esperança, del permís de residència. El seu context és la immigració albanesa a Grècia. Des de la caiguda del règim dictatorial, comunista i aïllacionista albanès i durant tota la dècada dels noranta, una quarta part de la població masculina del país, (avui en dia es calcula que a Grècia resideixen mig milió de albanesos) ha creuat la frontera per escapar de la misèria.
L’autor, nascut l’any 1967 a la ciutat de Lusnia a Albània, ha creuat la frontera amb Grècia el gener de 1991, caminant amb una caravana humana. A Grècia ha fet tot tipus de feina com tota persona que vol sobreviure: a la construcció, de rentaplats, de venedor. Mentrestant, estudià a la facultat de filosofia de la universitat d’Atenes i acabà la seva tesi doctoral a la universitat de Panteios. Des de l’any 2001 escriu un article setmanal al diari “ta nea”(un dels diaris mes importants del país).
Les dues veus narratives del llibre que reflecteixen dues facetes de la biografia del autor, la del immigrant indocumentat i la del ciutadà conscient, permeten al lector reconstruir un pont entre allò personal i allò col·lectiu. Donen veu a tots aquests immigrants que s’atrinxeren darrere del seu silenci. Al “petit calendari de fronteres” no hi passen moltes coses, però hi passa de tot. El protagonista narra els 7 primers dies d´ una colla d’immigrants albanesos a la Grècia dels principis dels 90. És una narració on la tragèdia coexisteix amb l’humor negre i un sentit d’autoironia alliberador.
Tots i totes en aquest món som immigrants amb un permís de residencia limitat, som “irremediablement passatgers” .
Un llibre excel·lent, que narra amb dues veus intercalades, històries sobre fronteres de tots tipus. La frontera de l’absolutisme, de la fugida, de la culpabilitat, les fronteres de l’amor, de l’esperança, del permís de residència. El seu context és la immigració albanesa a Grècia. Des de la caiguda del règim dictatorial, comunista i aïllacionista albanès i durant tota la dècada dels noranta, una quarta part de la població masculina del país, (avui en dia es calcula que a Grècia resideixen mig milió de albanesos) ha creuat la frontera per escapar de la misèria.
L’autor, nascut l’any 1967 a la ciutat de Lusnia a Albània, ha creuat la frontera amb Grècia el gener de 1991, caminant amb una caravana humana. A Grècia ha fet tot tipus de feina com tota persona que vol sobreviure: a la construcció, de rentaplats, de venedor. Mentrestant, estudià a la facultat de filosofia de la universitat d’Atenes i acabà la seva tesi doctoral a la universitat de Panteios. Des de l’any 2001 escriu un article setmanal al diari “ta nea”(un dels diaris mes importants del país).
Les dues veus narratives del llibre que reflecteixen dues facetes de la biografia del autor, la del immigrant indocumentat i la del ciutadà conscient, permeten al lector reconstruir un pont entre allò personal i allò col·lectiu. Donen veu a tots aquests immigrants que s’atrinxeren darrere del seu silenci. Al “petit calendari de fronteres” no hi passen moltes coses, però hi passa de tot. El protagonista narra els 7 primers dies d´ una colla d’immigrants albanesos a la Grècia dels principis dels 90. És una narració on la tragèdia coexisteix amb l’humor negre i un sentit d’autoironia alliberador.Tots i totes en aquest món som immigrants amb un permís de residencia limitat, som “irremediablement passatgers” .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada