Catalunya i la nova immigració

Discurs d´un immigrant grec durant la celebració de la diada del 11S a Berga.

L'onze de setembre, Catalunya commemora un moment trist de la seva historia. Una derrota procedida per la pèrdua de molts territoris històrics amb la conseqüent migració i misèria per a molts catalans. Els temps han canviat, i Europa es una illa de pau i prosperitat. Pero aquí encara guardem els vells tòpics, com si fossin part de la nostra identitat. La confrontació amb Madrid es una constant casibé benvinguda, cada disbarat contra Catalunya ha de despertar els fantasmes del passat. A la mínima torna a sonar això de que Catalunya continua sent el blanc dels dolents- dels "altres". La sensació de no tenir amics ha de ser el nostre pa de cada dia. Sembla molt mes còmode sentirse víctima, que riure davant les provocacions. Però el que tria considerar-se com a víctima, es nega a tenir motius per aprendre, es nega a preguntar quins son els seus propis errors, es nega a millorar, ja que sempre "la culpa la tenen els altres, els dolents". Vinc d´un país amb historia mil•lenària, amb un historial de derrotes molt mes llarg del català, i amb uns trets similars, que permeten fer certes comparacions. Quan, fa unes setmanes mig país estava en flames, molts grecs, i desgraciadament els mateixos governants, van començar de culpabilitzar pel desastre als eterns enemics imaginaris del país. Que si els incendis no van ser provocats pels turcs, els albanesos o els ianquis; vells tòpics per expulsar la culpa i deixar-nos amb la consciencia tranquil.la. El victimisme es un refugi per evaïr les propies responsabilitats.
Els immigrants ens hem d'integrar i de sentir identificats amb el país, s´ens vol implicar a la problemàtica catalana, i això està bé, però abans de tot, hem de poder solucionar les nostres necessitats bàsiques, la legalitat, la llengua, l'habitatge, la feina i, clar, abans de preocupar-se per les amenaces contra la identitat catalana hem de respondre la pregunta sobre la pròpia identitat i la identitat dels
nostres fills. Es un procés llarg i dur, ja que apart de totes les dificultats objectives ens hem d´enfrontar a mentides populistes, trampes burocràtiques i abusos empresarials. Mai no et pots sentir identificat amb un país que no respecta els teus drets, que no et vol proporcionar solucions, i que desconfia de tu arran la teva identitat. Pots guanyar-te la vida, però com pots sentir te formar part del país?
Imagineu-vos per exemple que difícil ho te el col.lectiu d´immigrants mes nombrós a Catalunya: com volem que els magrebins es sentin còmodes i benvinguts, quan tothom en referir-se en ells utilitza el terme despectiu de "moro".
Catalans i catalanes. No desitgeu pels immigrants res diferent del que desitgeu pels fills de Catalunya quan emigren. Apliqueu un i el mateix criteri,.... Un català que viu a l'estranger ha de conservar la seva identitat, i a l'igual heu d'acceptar que un immigrant voldrà conservar la seva. No poseu condicionants a causa de la religió, de els costums o de la fisonomia de la gent que s´instal.len al vostre país. Tingueu els ulls oberts, per reconèixer la semblança entre els trets socials dels vostres avis amb els de les persones immigrades del Marroc, l´Equador o Romania. Son els mateixos motius que els han fet deixar la seva pàtria, i si no us podeu recordar, pregunteu a la gent gran. No fa molts anys que Catalunya s´hagi escapat de la pobresa.
Avui per a un país com el vostre, amb un nivell de vida tant alt, amb un consumisme tant generalitzat, i una natalitat tant baixa, la immigració es necessària. A part de garantir-vos la vostra prosperitat, els immigrants us poden ensenyar moltes coses,.... Treballem junts perquè el panorama complex actual, es converteixi en un horitzó esperançador, i deixem caure prejudicis i fixacions que nomes creuen desconfiança i mal rotllo.
Cal oblidar-nos del victimisme, i fixar-nos en la realitat,....
Catalunya ha de ser forta i solidaria, amb amics a tot el mon. Si ho fem be, els immigrants d´avui, les seves filles i fills seran els futurs ambaixadors de Catalunya al mon, una garantia perquè mai no tornin a passar fets com els de 1714 o de 1939.

Yorgos K.